Recentment, es va anunciar oficialment un innovador programa d'observació de la Terra promogut per Portugal i Espanya: la Constel·lació Atlàntica, en què participen institucions i empreses, com l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Open Cosmos, Satlantis, Alén Space i FOSSA Systems. L'anunci va tenir lloc el 16 d'octubre a les instal·lacions de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Madrid (ESAC) durant la celebració del 50è aniversari de l'agència.

L'empresa líder en tecnologia espacial Open Cosmos ha estat seleccionada per l'Agència Espacial Espanyola (AEE) i l'ESA per liderar el desenvolupament del component espanyol de la Constel·lació Atlàntica. Així, dissenyarà i construirà vuit microsatèl·lits avançats que generaran dades crítiques d'observació terrestre per a aplicacions clau, incloent-hi la gestió mediambiental, la resiliència climàtica i la vigilància de zones costaneres.

Aquest programa té una vida útil operativa prevista de cinc anys, que reflecteix el compromís d'Espanya amb el desenvolupament d'una infraestructura espacial resilient, accessible i pràctica que generi beneficis tangibles per a la societat i el planeta.

Rafel Jordà, CEO i fundador d'Open Cosmos, va afirmar: "Open Cosmos està lliurant algunes de les constel·lacions més ambicioses d'Europa, i haver estat adjudicataris d'aquesta a Espanya no només és molt especial per a mi com a espanyol, sinó també un pas clau en el creixement de la nostra empresa paneuropea. Espanya compta amb un dels ecosistemes espacials més dinàmics seleccionats per a aquest projecte estratègic.”

"La reunió vinent ministerial de l'ESA és clau per a Espanya en termes de mantenir el progrés de les seves iniciatives espacials. Avui, amb la signatura d'ESCA -el component espanyol de la Constel·lació Atlàntica-, que tindrà un gran potencial per tenir un paper a ERS-EO (European Resilience from Space - Earth Observation), mostrem l'abast de la implicació espanyola als programes d'Observació de la Terra de la ESA”, va declarar la Directora de Programes d'Observació de la Terra de la ESA, Simonetta Cheli, durant la celebració del 50è aniversari de la ESA.

Tècniques de teledetecció per a l'estudi del clima

Cadascun dels vuit microsatèl·lits estaran equipats amb quatre instruments a bord per a la recopilació de dades terrestres: càmeres òptiques multiespectrals d'alta resolució, que proporcionaran una visió privilegiada del planeta; sensors de reflectometria GNSS, que mesuren les reflexions dels senyals de navegació terrestre; connectivitat IoT (Internet de les Coses), que permet recopilar dades in situ a zones remotes, monitorar diversos aspectes terrestres i transmetre aquesta informació de manera assequible; i un sistema AIS (Sistema d'Identificació Automàtica), que permet localitzar embarcacions i monitorar l'activitat marítima més enllà de les limitacions de visibilitat.

L'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) és responsable d'una de les quatre càrregues útils presents a cada satèl·lit de la constel·lació: el reflectòmetre GNSS (GNSS-R), una tècnica de teledetecció que utilitza senyals de satèl·lits rebotats a la superfície de la Terra per obtenir informació.

La tècnica GNSS (Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit, per les seves sigles en anglès) comprèn les constel·lacions que transmeten senyals amb fins de navegació i posicionament, com GPS i Galileu. El sensor GNSS-R, per la seva banda, adquireix aquests senyals una vegada reboten a les superfícies terrestres (oceans, terra ferma, llacs, gel polar, etc.) per inferir algunes de les propietats d'aquestes superfícies. El hardware i el firmware del sensor són proporcionats per Microwave Sensors and Electronics (MWSE) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) respectivament, i l'antena és subministrada per Anteral.

A més, l'ICE-CSIC també desenvolupa els algoritmes per extreure la informació geofísica de les dades de baix nivell. Aquests algorismes, que generaran informació de la superfície terrestre sobre inundacions, humitat del sòl, vents oceànics i característiques del gel marí, s'executaran al segment terrestre de la missió una vegada que els satèl·lits siguin llançats a les seves òrbites.

"La Constel·lació Atlàntica, amb vuit satèl·lits equipats amb un sensor GNSS-R cadascun, representarà una important contribució al Sistema d'Observació de la Terra (EOS). Proporcionarà variables clau mitjançant observacions de microones en banda L a tot el planeta, amb un potencial impacte en la predicció meteorològica, l'agricultura i la gestió dels recursos hídrics". La investigadora de l'ICE-CSIC i de l'IEEC Estel Cardellach, pionera en l'estudi i el desenvolupament de la tècnica de reflectometria GNSS.

Els satèl·lits es lliuraran abans del 2027 gràcies al consorci liderat per Open Cosmos, que reuneix un ampli ecosistema de proveïdors de càrregues útils a Espanya. Aquesta innovadora configuració converteix aquesta constel·lació en una de les més versàtils i impactants desenvolupades a Europa, i en un exemple únic en el seu tipus per a Espanya.

Transformant les dades espacials en impacte

Les dades generades per aquests satèl·lits permetran a governs, indústries i personal investigador prendre decisions més ràpides, intel·ligents i informades en una àmplia gamma de sectors.

En gestió mediambiental i climàtica, la constel·lació permetrà un monitoratge continu de boscos, cultius i recursos hídrics, oferint alertes primerenques sobre desforestació, sequeres i altres canvis ecològics.

A zones costaneres i marítimes, millorarà el seguiment de la contaminació, el monitoratge d'embarcacions i la seguretat marítima, contribuint a mars més nets i una navegació més eficient.

Durant emergències com ara incendis forestals, inundacions o desastres naturals, les dades gairebé en temps real oferiran informació crítica als equips d'emergència i autoritats, ajudant a protegir vides i infraestructures.

En entorns urbans i regionals, les observacions de la constel·lació també informaran la planificació urbana, la gestió del territori i les iniciatives de ciutats intel·ligents, garantint un desenvolupament eficient, sostenible i resilient.