Skip to main content

Notícies i notes de premsa 2024

Segueix-nos
a les xarxes

Il·lustració d'una estrella nana M coberta de taques estel·lars. Versió retallada de la imatge de NASA/ESA/STScI/G. Bacon.

Un equip d’astrònoms troba pistes del magnetisme d’un nou tipus d’estrelles nanes M

Recreació de l'esclat, identificat com a CSS161010, en què un petit forat negre engoleix una estrella. Crèdits: Gabriel Pérez (IAC)

Detecten l'esclat provocat per un forat negre en engolir una estrella

El senyal de ràdio va ser detectat a les dades del radiotelescopi Murchison Widefield Array, ubicat a Inyarrimanha Ilgari Bundara, l'Observatori de Radioastronomia Murchison de CSIRO. Crèdit: ICRAR/Curtin

Un estudi amb participació del CSIC podria haver descobert la clau d'un esdeveniment estel·lar misteriós

Observacions del cel des del Telescopi Majal, situat a la imatge, durant la pluja d'estrelles de les Gemínides el 2023. Crèdits: KPNO/NOIRLab/NSF/AURA/R. Sparks.

Nous resultats del DESI sobre la força de la gravetat

Interpretació artística del forat negre que s’alimenta més ràpid a l’univers primerenc.. Crèdits: NOIRLab/NSF/AURA/J. da Silva/M. Zamani.

Un equip d'astrònoms descobreix el forat negre que s'alimenta amb més rapidesa a l'univers primerenc

Banner Semana de la Ciencia CSIC 2024

L’ICE-CSIC celebra la Setmana de la Ciència i la Tecnologia 2024

La investigadora Clàudia Soriano recollint el premi DonaTIC 2024, menció especial Aeroespacial, el 10 d'octubre del 2024 en un acte celebrat a la sala Paloma de Barcelona. Crèdits: Generalitat de Catalunya.

La investigadora predoctoral de l'ICE-CSIC Clàudia Soriano rep la menció especial Aeroespacial dels Premis DonaTic 2024

Representació per ordinador de la missió Hera de l'ESA apropant-se a l'asteroide Dimorphos. Crèdits: ESA-Science Office.

L'ICE-CSIC participa a la missió Hera de defensa planetària

Banner Nit de la Recerca 2024

L’ICE-CSIC participa en la Nit de la Recerca 2024

La càmera PAUcam instal·lada al focus primari del telescopi William Herschel (WHT) a La Palma, Espanya. Crèdits: PAUS.

El cartografiat PAUS publica un nou catàleg de distàncies còsmiques per revelar els misteris de la formació de l'univers

Foto de grup amb el professorat de l'escola Gabriel Castellà i Raich, personal cientificotècnic de l'ICE-CSIC i personal de la Fundació Bofill. Crèdits: ICE-CSIC.

L'ICE-CSIC i l'escola Gabriel Castellà i Raich comencen el quart any de l'aliança Magnet

El professor Enrique Gaztañaga (esquerra) rebent un premi del professor i Lord Mayor de Londres Michael Mainelli (dreta). Crèdits: Universitat de Portsmouth.

L'investigador de l'ICE-CSIC Enrique Gaztañaga rep el reconeixement ‘Llibertat de la Ciutat de Londres’

Foto de grup dels/de les directors/es de centres i unitats Severo Ochoa i María de Maeztu acceptant les acreditacions, entre ells Diego F. Torres (tercer des de la dreta) en representació de l'ICE-CSIC, juntament amb la ministra de Ciència Diana Morant. Crèdits: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU).

L'ICE-CSIC participa en l'acte de reconeixement de les acreditacions Severo Ochoa i María de Maeztu

En aquesta interpretació artística, els elements bàsics d'un púlsar estan representats per colors. En blanc hi ha l'estrella de neutrons. El camp magnètic es mostra en blau. Els pols nord i sud del camp magnètic i les direccions des de les quals es disparen els raigs del púlsar estan en groc. I en vermell hi ha l'eix de rotació de l'estrella. Aquest eix està desplaçat respecte al llamp, per tant, quan l'estrella gira, el llamp passa al nostre costat. Crèdits: B. Saxton, NRAO/AUI/NSF

Un equip d'astrònomes ofereix noves perspectives sobre l'evolució dels púlsars

Fragments de quatre vídeos utilitzats per estudiar el superbòlid SPMN180524F. Les imatges són una combinació dels fotogrames del vídeo. S'han eliminat alguns fotogrames saturats amb finalitats il·lustratives. D'esquerra a dreta: Navians de Valverde, Estepa, Sanlúcar de Barrameda i Cases de Millán. Al centre hi ha un fotograma d'un vídeo compartit a les xarxes socials que captura la part final de la fase lluminosa. Crèdits: Eloy Peña-Asensio et al.

Astrònoms descobreixen que el superbòlid observat el 18 de maig es va originar possiblement en un cometa de la família de Júpiter

L'asteroide Dimorphos va ser captat per la missió DART de la NASA dos segons abans que la nau espacial xoqués contra la seva superfície. Crèdits: NASA/Johns Hopkins APL

La missió DART de la NASA capta amb alta resolució el sistema binari d'asteroides Didymos

Esquema del concepte GLITTER: els senyals transmesos pels satèl·lits de navegació (GNSS, per exemple, GPS) es reflecteixen a la superfície del planeta i es reben des de cadascun dels nanosatèl·lits de l'eixam (grup de satèl·lits orbitant a poca distància entre si). L'ICE-CSIC estudiarà la combinació adequada de senyals per operar l'eixam com un sol instrument de millors prestacions que les actuals missions GNSS-R. Credits: GLITTER Consortium, utilitzant imatges de Copernicus S3A, Galileu.

L'ICE-CSIC participa al projecte GLITTER per formar la propera generació d'observadors de la Terra

La investigadora Nanda Rea a l’ICE-CSIC. Crèdits: César Hernández/CSIC Comunicación.

El projecte DeepSpacePULSE rep una beca ERC Proof of Concept del Consell Europeu de Recerca

Impressió artística d'una estrella de neutrons, mostrada com una esfera blava i vermella brillant amb trets semblants a espurnes que en surten volant. Diverses línies blaves de camp magnètic connecten els dos pols de l'esfera. L'esfera està envoltada per un núvol blau transparent i amb un núvol vermell als costats de la imatge. Al fons de la imatge es veuen estrelles. Crèdits: ICE-CSIC/D. Futselaar/Marino et al.

Un equip d'astrònoms de l'ICE-CSIC descobreix tres estrelles de neutrons massa fredes per a la seva edat

El nou equip directiu de l'ICE-CSIC (d'esquerra a dreta): Mar Mezcua (subdirectora científica), Aldo Serenelli (director) i Serni Ribó (subdirector tècnic). Crèdits: ICE-CSIC.

Aldo Serenelli, nou director de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC)

La missió LISA detectarà ones gravitacionals a l'espai mitjançant tres naus espacials que volaran en formació triangular. Els làsers disparats entre els satèl·lits, mostrats en aquest concepte artístic, mesuraran com les ones gravitacionals alteren les seves distàncies relatives. Crèdits: AEI/MM/Exozet

El projecte ILIADA, seleccionat a la convocatòria per testejar tecnologia a bord de la propera missió satel·litària de l’Estratègia NewSpace

Gliese 12 b, que orbita al voltant d'un estel nan vermell fred situat a només 40 anys llum de distància, promet aportar als astrònoms més informació sobre com els planetes pròxims a les seves estrelles conserven o perden les seves atmosferes. En aquest concepte artístic, Gliese 12 b es mostra amb una fina atmosfera. Crèdits: NASA/JPL-Caltech/R. Hurt (Caltech-IPAC).

Troben un intrigant món de grandària similar a la Terra

Nova imatge d'Euclid de la regió de formació estel·lar Messier 78. Crèdits: ESA/Euclid/Euclid Consortium/NASA, processament d'imatges per J.-C. Cuillandre (CEA Paris-Saclay), G. Anselmi; CC BY-SA 3.0 IGO o ESA Standard Licence.

La missió espacial Euclid de l'ESA celebra els primers resultats científics amb impressionants imatges còsmiques

Interpretació artística d'un forat negre supermassiu a una galàxia activa. Crèdits: ESA/AOES Medialab

Detecten forats negres supermassius per primera vegada en galàxies de massa baixa en etapes intermèdies de l'univers

Una imatge del romanent de supernova Puppis A en raigs X, presa com a part de la campanya de prova i calibratge de la sonda Einstein. Puppis A és el romanent d'una explosió de supernova que va passar fa 4000 anys. El punt brillant al centre és l'estrella romanent. L'estructura en forma de núvol que l'envolta prové del material calent generat i expulsat durant la supernova. El Follow-up X-ray Telescope (FXT) de la sonda Einstein Probe va capturar aquesta imatge. FXT també va lliurar un espectre de la font que rastreja la distribució d'energia de la llum. Això permet a l'equip descobrir quins són els elements presents en aquest romanent de supernova. Crèdits: Acadèmia Xinesa de Ciències.

La sonda Einstein Probe, llesta per monitorar el cel en raigs X

Nena sahrauí assistint a una experiència de realitat virtual en el marc de les activitats de GalileoMobile als camps de refugiats sahrauís prop de Tindouf el 2019. Crèdits: GalileoMobile.

El projecte Amanar torna als campaments de refugiats de Tindouf per compartir l'astronomia amb la comunitat sahrauí

Il·lustració artística d’un magnetar. BCSS/Mt. Visual

Detecten la flamarada d'un magnetar en una galàxia propera a la Via Làctia

Banner promocional

L'ICE-CSIC participa en el programa europeu ALLIES per avançar cap a un futur sostenible

El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) Ignasi Ribas. Credits: César Hernández/CSIC.

El projecte SPOTLESS rep una ERC Advanced Grant

Personal investigador, de comunicació i de la Unitat d'Enginyeria Avançada de l'ICE-CSIC a l'estand del MEMEnginy 2023.

L’ICE-CSIC participa a fires universitàreis a la UB i al MEMEnginy en la UAB

D’esquerra a dreta: Mònica Baró (membre del jurat), Guillem Anglada-Escudé (autor), Eduard Altarriba (il·lustrador), Sheddad Kaid-Salah Ferrón (autor) and Miquel Sureda (autor). Crèdits: Vinyet Peñarroya.

Guillem Anglada-Escudé, guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or pel llibre ‘Una ciutat a Mart’

DESI ha creat el mapa tridimensional més gran del nostre univers fins avui. La Terra és al centre d'aquesta secció prima del mapa complet. A la secció ampliada, és fàcil veure l'estructura subjacent de la matèria al nostre univers. Crèdits: Claire Lamman/Col·laboració DESI; paquet de mapes de colors personalitzats per cmastro

Els primers resultats de DESI proporcionen la mesura més precisa de l'expansió de l'univers

Representació artística d'una estrella nana blanca en creixement abans de convertir-se en supernova. Crèdits: NASA's Goddard Space Flight Center Conceptual Image Lab.

Un equip d'astrònoms descobreix una nova font de pols a l'univers: les supernoves de tipus Ia

Interpretació artística dels satèl·lits de la missió LISA al sistema solar observant ones gravitacionals d'una galàxia distant. Crèdits: Universitat de Florida / Simon Barke (CC BY 4.0).

Llum verda a LISA, el primer observatori d'ones gravitacionals a l'espai

Aquesta imatge mostra el raig i l'ombra del forat negre al centre de la galàxia M87 junts per primera vegada. Crèdits: R.-S. Lu (SHAO), E. Ros (MPIfR), S. Dagnello (NRAO/AUI/NSF).

L'ICE-CSIC col·labora amb el projecte CESAR de l'Agència Espacial Europea per a la formació de professorat en ciències espacials

Interpretació artística de la sonda Einstein. Crèdits: CAS.

La sonda Einstein Probe explorarà el cel a la recerca d'esdeveniments transitoris extrems de raigs X