Skip to main content

News

Detectada l’arribada de roques a la Terra compatibles amb el pas a través del Núvol d’Oort de l'estrella binària Scholz fa 80.000 anys

  • El bòlid FH1, captat sobre el cel de Finlàndia, és compatible amb una roca  impulsada gravitatòriament per la trobada propera de l'estrella binària Scholz amb el nostre sistema solar. 

  • Investigadors de l'ICE-CSIC i de l'IEEC han analitzat la trajectòria d'aquesta roca per descobrir-ne més sobre el seu origen.

Detecció de FH1 amb una aurora boreal. Crèdits: Eloy Peña-Asensio et al.

Detecció de FH1 amb una aurora boreal. Crèdits: Eloy Peña-Asensio et al.

Un estudi publicat a la revista Icarus, liderat per l'investigador predoctoral Eloy Peña-Asensio de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC), suggereix que el meteor FH1 detectat el 2022 per diverses estacions de la Xarxa de Boles de Foc Finlandesa (FFN) era una petita roca que va assolir la Terra des del Núvol d'Oort. Aquesta és la regió més exterior del sistema solar, tradicionalment considerada com una font d'estels. La trajectòria de FH1 hauria estat alterada per l'impuls gravitacional induït per l'estrella binària Scholz quan va travessar el Núvol d'Oort.

Aquest meteor rasant d'alta velocitat va solcar el cel de Finlàndia durant 5 segons el 23 d'octubre del 2022 i va acabar la seva trajectòria al Golf de Bòtnia. Ha estat estudiat pel Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) liderado por el Prof. Josep M. Trigo-Rodríguez que coordina la Xarxa de Recerca sobre Bòlids i Meteorits (SPMN-CSIC).

La reconstrucció 3D de FH1. Crèdits: Eloy Peña-Asensio et al.

Aquesta bola de foc, pràcticament tan lluminós com el planeta Venus, es va convertir en una pista sobre el possible origen dels últims projectils enregistrats en òrbites hiperbòliques. Malgrat això, la comunitat científica encara no ha assolit un consens respecte a l'existència d'aquests impactes d'alta energia, que teòricament podrien tenir un origen interestel·lar.

Els investigadors Eloy Peña-Asensio (ICE-CSIC, UAB), Josep M. Trigo-Rodríguez (ICE-CSIC, IEEC) i Albert Rimola (UAB), en col·laboració amb altres institucions, van determinar que la trajectòria de l'objecte és compatible amb un impuls gravitacional induït pel trànsit proper de l'estrella binària Scholz. Aquest trànsit, que va succeir fa aproximadament 80.000 anys, hauria alterat els petits cossos més allunyats del Sol. La possible naturalesa "local" de FH1 podria canviar la nostra comprensió del Núvol d'Oort, ja que les seves propietats apunten que posseïa una composició asteroidal.

L'estudi també va examinar altres esdeveniments meteòrics catalogats pel Centre d'Estudis d'Objectes Propers a la Terra (CNEOS). Els autors prèviament van descobrir diverses boles de foc amb òrbites hiperbòliques, però amb una distribució d'inclinacions orbitals excessivament baixa per tractar-se d'una població d'origen interestel·lar que arribés a l'atzar. Entre ells, el superbòlid IM2, observat el 9 de març del 2017, també seria compatible amb la trobada propera del sistema Scholz.

La troballa sobre el meteor FH1 tindria implicacions significatives en els models d'evolució del nostre sistema planetari, com ara sobre l'escenari d'inestabilitat dinàmica associat amb Júpiter, el qual hauria escampat material rocós cap als confins del sistema solar.

Els resultats d'aquest estudi reforcen la idea que els estels propers o altres objectes massius podrien ser una font de projectils hiperbòlics per a la Terra. Per aquest motiu, els investigadors assenyalen que caldria examinar amb molta cura futurs impactes contra la Terra que presentin òrbites hiperbòliques abans d'atribuir-los un origen interestel·lar.

 

Més informació


Aquesta recerca es va presentar a l’estudi: “Oort cloud perturbations as a source of hyperbolic Earth impactors”, Eloy Peña-Asensio et al, Icarus. https://doi.org/10.1016/j.icarus.2023.115844

Contactes


Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
Jorge Rivero & Alba Calejero

Eloy Peña-Asensio
Investigador de contacte
Eloy Peña-Asensio

Josep M. Trigo-Rodríguez
Investigador de contacte
Josep M. Trigo-Rodríguez